El reg de les gespes< Volver
Serà essencial que reparteixi l’aigua homogèniament per aconseguir una gespa uniforme. És a dir, que la pluviometria sigui constant a gairebé tota la superfície.

El reg

 

La quantitat d’aigua necessària en cada regada tan sols dependrà de les característiques físiques de la terra ( tant per cent d’aigua capaç d’absorvir ) i de la quantitat de terra abastable per les arrels( profunditat ). Si reguem més desaprofitarem l’aigua, i si ho fem menys no afavorirem que la planta desenvolupi tot el seu sistema radicular en profunditat.

En canvi la freqüència dependrà del tipus de gespa que hem escollit i de les condicions meteorològiques del lloc ( paràmetre que es resumeix en l’evapotranspiració potencial ).

En el nostre clima és indispensable que tinguem un sistema de reg automàtic si volem tenir una gespa amb unes mínimes condicions estètiques, i no volem ser uns esclaus del jardí durant l’època estival.

Un reg automàtic constarà; d’un programador (des d’on podrem controlar el temps de reg i la freqüència de les diverses zones en que haurem dividit el jardí), d’una o més electrovàlbules i de la xarxa de difusors, aspersors, turbines, goters o tubs d’exhudació amb que aportarem aigua a les plantes.

Encara que n’hi ha d’electromecànics i d’hidràulics, els programadors més extesos han estat els electrònics. D’aquests n’hi ha d’una estació ( acostumen a incorporar vàlvules de rosca, poc recomanables, o bé de membrana ), i de dues o més estacions( aquests tots acostumen a controlar electrovàlvules ).

Normalment els programadors ens permeten programar les hores de reg, de més d’una al dia (necessària per l’implantació de la sembra), a una cada varios dies (reg durant els mesos d’hivern). També podrem controlar els intervals de reg de pocs minuts a varies hores ( sistemes de reg per goteig). Amb tots podrem fer regs espontanis o manuals, i serà imprescindible la presència d’una petita bateria o una pila, per tal d’evitar la pèrdida de memòria davant d’una interrumpuda de la red elèctrica. Serà força útil la possibilitat de mantenir el programa inactiu durant un o varios dies especialment en dies de pluges intenses. També hi podrem acoplar sensors de pluja, d’humitat atmosfèrica o del sòl, que ens faran de commutador per anular els regs fins que la humitat arribi a un nivell prefixat. Finalment podem trobar programes de software que ens poden controlar extensísimes àrees de reg, i programadors que s’alimenten d’energia solar.

Respecte a la manera d’aportar l’aigua al jardí, sigui amb difusors, goters, tubs d’exhudació, etc. és molt important conèixer quina serà la distribució final dels elements del jardí, i quins seran aquests elements. Sabent quina serà la geometria del jardí i quines les necessitats hidriques de cada part, podrem planificar quines seran les zones o estacions de reg individual, i quins tipus d’aportadors d’aigua necessitarem. Tampoc caldrà oblidar l’orientació de la casa, que ens determinarà zones amb ombra i altres amb sol. Les pendents o inclinacions del jardí, la orientació més usual del vent i la seva intensitat, els pasos o camins de peatons. Les zones que no es podran regar (pareds de les cases, trampilles d’aireació, etc.). Els tipus de terra, més o menys permeables. En definitiva, es molt important haver fet el disseny del nostre jardí abans de voler projectar el sistema de reg.

Els aspersors i les turbines són els més utilitzants en grans àrees de gespa. Una turbina pot abarcar entre 75 i 600 m2 . Això no voldrà dir que tota l’àrea regada tindrà la mateixa pluviometria, és a dir que caldran més turbines per a la mateixa àrea.

Els difusors s’acostumen a col·locar en zones petites o mitjanes ( arcs regulables fins a un màxim de 4,5 m de radi ), i s’ha de tenir en compte la seva incapacitat de mullar les zones situades immediatament sota seu, el que comportarà la necessitat de solapar-los.

Últimament s’ha experimentat en sistemes de reg subterrànis (per goteix o per tub d’exhudació) i per bé que presenten característiques molt favorables com són l’aportació directa a les arrel i el baix consum d’aigua, presenten l’inconvenient de ser sistemes menys introduïts en el mercat i de proporcionar avals més recents de fiabilitat i durabilitat.

Imagen de seguimiento